Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Turisme, Patrimoni Cultural i Fills Il·lustres del Municipi

La Guàrdia d'Urgell

La seva existència es remunta al segle XI ja que l'any 1063 s'esmenta com a Guàrdia del Déu entre les lluites territorials del Castell d'Almenara. El nom de la Guardia de Déu s’esmenta a la carta de població de la Fuliola l’any 1808. El segle XII s’hi va bastir una torre de defensa de planta rectangular que encara avui es conserva. (Habitants: 143).

Església de Sant Sebastià / Església Vella de la Guàrdia d'Urgell

L'església de Sant Sebastià / Església Vella de la Guàrdia d'Urgell, data dels segles XII-XVII, d'estil romànic i gòtic, actualment es troba en desús. Construïda de nau única. A la façana s'hi troba una gran portalada amb una arcada de mig punt, amb la dovella central gravada amb la data de consagració de l'església: 1619. També s'hi troben una petita fornícula sense cap imatge, un escut difícil d'identificar, i una rosassa restaurada recentment. La façana està corronada per un campanar d'espadanya. L’interior és una nau amb volta de canó dividida en tres trams i pilastres de pedra adossades al capitell; als costats hi ha dues capelles i el cor als peus.

Església parroquial de Santa Maria

Situada a l'entrada del poble es construí durant els anys 60. És un edifici de construcció moderna, d'obra vista i destaca per la seva influència gaudiniana. Actualment és el lloc on se celebren tots els actes religiosos.

Zona enjardinada

Aquesta zona enjardinada està situada al darrera de l’edifici de les antigues escoles de la Guàrdia d’Urgell. Disposa d’àrea de pícnic amb taules, cadires, barbacoa i pistes de bitlles. Accessibles amb cadira de rodes i disposa d’aparcament gratuït.

Torre de la Guàrdia de Déu

La seva existencia es remunta al segle XI, ja que l'any 1063 s'esmenta com a Guàrdia de Déu entre les lluites territorials del Castell d'Almenara. El nom de la Guàrdia de Déu, s'esmenta a la carta de población de la Fuliola l'any 1808. El segle XII s'hi va bastir una torre de defensa de planta rectangular que encara avui es conserva.És una construcció romànica, de planta rectangular, d'uns 9 m d'alçada, bastida directament sobre la roca i dividida a l'interior per tre pisos o estances. La torre està relitzada amb carreus rectangulars ben escairats, foça grossos, que es van estretint a mesura que guanya alçada. El primer pis està format per una cambra cobert amb una volta de canó de mig punt, des de la qual es pot accedir a lal terrassa superior. El pis inferior està cobert amb volta rebaixada. Del pis superior no en resta cap element del terra ni del coronament dels murs. La porta original, de 6 m d'alçada, està formada per un arc dovellat de mig punt.

El Tarròs

El nom del poble Tarròs (Terrós) vol dir tros de terra que hom conrea. Immediatament a la conquesta del Tarròs, Ermengol IV, comte d'Urgell donà el terme a Guillem Isarn per a la seva defensa i població l'any 1080. El 1381 el castell del Tarròs pertanyia a l'abadessa de Santa Cecília, possiblement del monestir benedictí de Santa Cecília d'Elins a l'Alt Urgell. Més tard, l'any 1383 va passar a mans del monestir de Poblet. A partir del 1531 sembla que el poble i els seus habitants ja no eren del monestir de Poblet. Però vers el 1778 torna a ser de jurisdicció pobletana. Anys més tard va passar als marquesos de Barberà fins a l'abolició de les senyories l'any 1833. Es creu que la família del que fou president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover eren descendents dels primers posseïdors del terme per concessió dels comtes d'Urgell. (Habitants: 78)

Església parroquial de Santa Cecília

Data dels segle XVI, d’estils gòtic i renaixentista. L'edifici consta d'una sola nau coberta amb volta de canó de cinc trams. Data del segle XVI i és d'estil goticorenaixentista. La façana té una rosassa amb una porta d'accés rectangular sobre la qual hi ha l'escultura de Santa Cecília. El campanar de planta quadrada amb quatre campanes està adossat a la part esquerra de l'església. Ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) l'any 2003. La imatge de Santa Cecília és una talla d'alabastre opac, de les pedreres de Sarral a la Conca de Barberà. Té 1 metre d'alçada, és d'estil gòtic amb influències romàniques del segle XIV-XV. Durant segles, els tarrossencs dipositaren amb fe i confiança les seves pregàries als peus d'aquesta imatge, ja que es creia que tenia una virtut guaridora. També venia gent d'altres contrades a demanar els favors de la verge, ella curava el que la medicina no podia curar. Fins i tot es feien exorcismes, ja que tenia un poder extraordinari. Durant la Guerra Civil de l'any 1936 destruïren la imatge de la verge i altres béns i elements religiosos. Una senyora del poble va recollir els fragments de l'escultura i els va guardar durant molts anys. No fou fins el 1986 que els trobaren a cal Companys, guardats en una caixa. L'any 1988 es confia la restauració de la imatge de Santa Cecília a l'escultor Víctor Manuel Pallarès i el 1992 ja estava restaurada i la tornaren a col·locar a l'interior de l'església.

Monument al President Lluís Companys

Monument al President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, al seu poble natal del Tarròs. Obra de l'artista Antoni Boleda. Situat al peu de la carretera C-53 direcció a Balaguer Fill predilecte del poble va néixer el 1882 al Tarròs i va anar a estudiar Dret a Barcelona. Al llarg de la seva vida va ocupar diversos càrrecs com; regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Governador Civil de Barcelona, Diputat al Parlament de Catalunya i finalment President de la Generalitat de Catalunya. El 1939 s'exilià a França i els alemanys el detingueren a La Baule, l'extradiren a Espanya on el 1940 morí afusellat a Montjuïc.

Centre d'Interpretació Lluís Companys del Tarrós

L'edifici té 353 m2 i compta amb un espai destinat a una exposició permanent dedicada a la figura, obra i època de Companys. L'edifici compta també amb una àmplia recepció, una botiga amb productes de proximitat i material relacionat amb l'exposició, un bar i una zona interactiva amb ordinadors de consulta per als visitants. L'exposició permanent és el nucli del Centre d'Interpretació i es realitza a paritr d'audiovisuals i tecnologia informàtica interactiva. L'exposició esta formada per plafons explicatius, un espai de projecció d'audiovisuals, vitrines amb documents didàctics. El Centre també disposa de biblioteca, amb exemplars publicats de la vida de Lluís Companys. Per visitar el Centre Interpretació Lluís Companys, podeu trucar a l'Ajuntament de Tornabous de dilluns a divendres de 10 a 13:30 hores, telèfon: 973 570 233. També podeu trucar a la persona que realitza les visites guiades al mòbil de contacte: 674 568 835 (Josep Tarragona). Obert al públic de dijous a diumenge de les 10:00 a les 14:00 hores Dilluns tancat. Tarifa normal: 3,00 € Tarifa reduïda: 2,00 € (Nens de 7 a 12 anys. Grups a partir de més de 20 persones. Grups carnet cultural de la Ruta del Cister. Carnet Jove. Tarifa gratuïta a menors de 7 anys).

Tornabous

Es creu que el nom de Tornabous prové de l'àrab taur an-nawus, que vol dir "prop del sepulcre i vora de la fossa". Encara que per raons fonètiques a l'escut hi ha dos bous que passen amb el jou. Les primeres referències documentals diuen que Tornabous fou un territori repoblat pel cavaller Isart per encàrrec del comte Ermengol IV. El 1139 Ramon Arnau rebé del comte Ermengol IV les quadres de Tornabous i Almenara. Una altra notícia confirma que el 1163 Ramon Barrufell deixà aquest lloc a la seva filla Sanxa. Però la notícia més completa data del 1318 i diu que l'abat Copons de Poblet comprà a Pere Gener el poble de Tornabous. A partir d'aquí, el monestir de Poblet tindrà el terme a les seves mans fins a la desamortització al segle XIX. (Habitants: 662)
Ajuntament de Tornabous

També anomenat l'Antinga casa dels Llúries, va ser propietat del monestir de Poblet i després de Roger de Llúria; data del segle XVI i és d'estil renaixentista. Té forma quadrangular, de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha el postal principal caracteritzat per una llinda rectangular amb una motllura que el ressegueix a la part superior; just al centre hi ha l'escut de la vila amb la data de construcció. A la part noble destaquen tres finestres senyorials amb llindes amb motllures. A les golfes hi ha una galeria que recorre la part superior de la façana amb tres arcs de mig punt.

Església parroquial de Santa Maria

L'església data dels segles XII-XIII-XIV, d'estil romànic i popular. De planta basilical de nau única, amb dues capelles laterals i un cor baix amb coberta de quatre arcs de mig punt. La coberta de fusta està dividida en arcs apuntats. L'absis és poligonal, d'aspecte eclèctic a causa de les transformacions i ampliacions que ha patit. L’únic vestigi que queda de la primitiva església és una nau transversal annexa al peu de l'església, com un atri, amb volta de canó d'arcs apuntats, de quatre trams. L'entrada era d'arc de mig punt a la façana de ponent i estava coronada per un campanar d'espadanya. La imatge de la Mare de Déu amb el Nen de l'altar és de fusta policromada i data de 1349.

Parc del Reguer

Un espai amb gran varietat de plantes, i racons per a gaudir de la tranquil·litat que ofereix l’entorn. Es tracta d’un espai ideal per al passeig i per a l’activitat a l’aire lliure de grans i petits. El parc té una superfície de 26.214 metres quadrats. Disposa d’àrea de pícnic amb taules, cadires, barbacoa i parc infantil. Accessibles amb cadira de rodes i disposa d’aparcament gratuït. Adreça: sortida de Tornabous direcció a la població de la Guardia d'Urgell, LV3231 (Tornabous -Agramunt).

Plaça Salvador Seguí

Zona enjardinada situada al cor de la población amb una gran varietat de plantes, i racons per a gaudir de la tranquil·litat que ofereix l’entorn. Es tracta d’un espai ideal per al descansar i gaudir a l’aire lliure. La plaça té una superfície de 602 metres quadrats. Accessible amb cadira de rodes i disposa d’aparcament gratuït. Adreça: Plaça Salvador Seguí, 25331 Tornabous ( darrera edifici Ajuntament, davant la sala polivalent).

Ciutat Ibèrica del Molí de l'Espígol

La ciutat ibèrica del Molí de l'Espígol constitueix un dels vestigis més remarcables de la tribu iber dels ilergets. L'assentament va ser fundat a finals dels segles VI i V aC i va anar creixent fins a esdevenir una gran ciutat. Ubicada sobre una suau elevació de la plana urgellenca, a l'actual municipi de Tornabous, ocupava una gran extensió de terreny, de la qual avui en dia, s'ha excavat, aproximadament, una tercera part del nucli urbà. Les excavacions han posat de relleu l'existència d'una trama urbana complexa i organitzada que es correspondria amb una comunitat que hauria desenvolupat una intensa activitat política, econòmica i social. La ciutat estava envoltada per una potent muralla i disposava d'un sistema urbà organitzat amb carrers empedrats, places, estructures per al control de l'aigua, cases de diferent tipologia i, fins i tot, un barri manufacturer i un camp de sitges. Les investigacions apunten al fet que la ciutat sostenia la seva economia en base a una potent activitat agrícola i ramadera. Aquestes evidències fan pensar que el Molí de l'Espígol va arribar a ser una ciutat de referència de la tribu dels ilergets. La muralla, excavada en més de 40 metres, té uns 2,10 metres de gruix amb paraments exteriors llisos i gairebé 5 metres d'alçada en alguns punts. S'hi han descobert, també, dues torres i fortificacions defensives. De les estructures excavades en destaca un gran edifici amb una façana de 10 metres que podria estar relacionat amb algun tipus d'activitat de culte o de funció política. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2009,en la categoria de zona arqueològica, el jaciment del Molí de l'Espígol és un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels ilergets que va dominar gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC. Com a conseqüència de la II Guerra Púnica la ciutat va ser abandonada entorn l'any 200 aC i tot i que l'any 100 aC hi ha una certa recuperació, és abandonada definitivament a mitjan de segle I aC. Algunes hipòtesis apunten que la ciutat ibèrica del Molí de l'Espígol podria correspondre a la mítica ciutat d'Athanàgia (Atanagrum, en llatí), antiga capital de la tribu dels ilergets i destruïda per Gneu Escipió durant la II Guerra Púnica, segons s'explica en les cròniques de Polibi i Titus Livi. El jaciment del Molí de l'Espígol forma part de la Ruta dels Ibers. Visites concertades. Mòbil de contacte: 674 568 835 ( Josep Tarragona)

Local del Cinema de Tornabous

A Espanya hi ha 43 cinemes de sala única que segueixen funcionant gràcies al romanticisme dels seus propietaris. El Simó Flotats manté oberta la sala de 500 butaques a Tornabous . Adreça: Plaça de la Vila, 25331 Tornabous. Telèfon contacte: 973 570 661 (emissió de pel·lícules tots els diumenges tarda i festius). Edifici adaptat per garantir l'accessibilitat a discapacitats, a persones amb mobilitat reduïda i amb cadira de rodes.

Restauració

El municipi de Tornabous presenta una gran oferta gastronómica. Que vagi de gust!
Bar - Restaurant el Molí de Tornabous Bar - Restaurant el Molí de Tornabous

Adreça: Carretera de Balaguer, 33 25331 Tornabous Telèfon: 973 570 240 Capacitat: 36 places. Especialitat: menú diari. Obertura: tot l'any (diumenge descans setmanal). E-mail: restaurantmoli65@gmail.com

Bar - Restaurant Sport de Tornabous Bar - Restaurant Sport de Tornabous

Adreça: Carrer Urgell, 6 25331 Tornabous Telèfon de contacte: 973 713 059 Capacitat: 50 persones Especialitat: Menú diari. Obertura: Obert tot l'any.

Bar Cèntric de Tornabous Bar Cèntric de Tornabous

Adreça: Carrer Major, s/n (local del cinema) 25331 Tornabous Mòbil de contacte: 671 645 272 Capacitat: 50 persones Obertura: de divendres a diumenge.

Festes i Actes Culturals

En la relació següent podeu trobar els esdeveniments culturals i festes més rellevants al municipi
Diada Nacional de Catalunya 11 de setembre

Homenatge floral al monument al President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, al seu poble natal del Tarròs. Obra de l'artista Antoni Boleda. QUÈ ÉS LA DIADA? L’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que vapatir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya,que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició dela llengua i la cultura catalanes. Després d'anys de foscor, el 1932, en el marc de la II República espanyola,Catalunya va adquirir un Estatut d’autonomia que recuperava part de les seves llibertats nacionals. Però després de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va comportar la repressió més dura que mai ha patit Catalunya,fins al punt que podem parlar d’un intent de genocidi cultural, amb milers imilers d’afusellats i represaliats. Fins i tot entre ells s'hi compta el president del Govern de Catalunya, Lluís Companys, l'únic president europeu afusellat pel nazisme-feixisme. El 1979 es va aprovar un nou Estatut d’autonomia de Catalunya, amb el qual esva dotar el país d’unes institucions i d’un govern propis, però des de llavors encara no s’ha assolit un nivell d'autogovern satisfactori.

Actes per commemorar l'afusellament del president Lluís Companys el 15 d'octubre.

El Molt Honorable Lluís Companys (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), president de la Generalitat de Catalunya, moria afusellat el 15 d'octubre de 1940. Va ser detingut a l'exili a Ar Baol-Skoubleg (Bretanya) després de passar per Perpinyà i París on treballava per mantenir la Generalitat. Va morir afusellat el 15 d'octubre, al castell de Montjuïc, com a president de la Generalitat de Catalunya. l'Estat espanyol encara no ha realitzat l'anul·lació del judici sumaríssim contra Lluís Companys per la seva nul·litat de ple dret per il·legalitats. Poc abans de morir, escrivia la seva darrera carta a Carme Ballester: ""Me sento serè i tranquil. És Déu que ha posat les coses i les decisions per donar-me aquest destí i m'omple d'una serenitat extraordinària. Li dono les gràcies puix havent tots de fer el mateix camí, m'ha reservat una fi tan hermosa, per Catalunya i els meus ideals, que revaloritza la meva humil persona. Tu que m'estimes i has d'estimar doncs el record que pugui deixar, has de comprendre això. No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica. Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrer pensament serà per tu i els meus fills, amb l'amor a Catalunya. Te besa, el teu espòs, Lluís."

Concurs Fotogràfic Molí de l'Espígol

Concurs fotogràfic anual que organitza l'Ajuntament de Tornabous. Per més informació podeu trucar al telèfon: 973 570 233 de dilluns a divendres de 10:00 a 13:30 hores.

Fills il·lustres

El municpi de Tornabous compt amb dos personatges il·lustres que han marcat la historia del nostre país.
Lluís Companys i Jover

President de la Generalitat de Catalunya. El Tarròs 1882 - Barcelona 1940. Fill d'una família política de grans propietaris pagesos va néixer al Tarròs el 1882 i es traslladà a Barcelona per cursar estudis de Dret. Malgrat que la seva activitat política primerenca optà més pel republicanisme que no pas el catalanisme, es convertí en el dirigent més jove de la Solidaritat Catalana i la Unió Federalista Nacionalista Republicana. Decebut per l'ambigüitat republicana del Partit Reformista, fundà el Partit Republicà Català l'any 1917. En el context de l'agitació social catalana (1917-1919) intentà aconseguir del govern central una legislació que afavorís els interessos de les classes treballadores. L'any 1928 se signà el manifest del Comitè Revolucionari de Catalunya, fet que l'obliga a desaparèixer un temps de la política. No pogué assistir a causa d'una detenció a la Conferència d'Esquerres del 1931 d'on sorgí ERC, Esquerra Republicana de Catalunya, i fou escollit membre del directori del partit en representació del Partit Republicà Català, que aportava al nou partit d'ERC el prestigi de Lluís Companys i els vincles amb l'obrerisme i el sindicalisme. Entre altres càrrecs fou elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1931, també fou nomenat governador civil de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya l'any 1932. En morir el president Francesc Macià, l'any 1933 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya. El 1934 proclamà l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, va fracassar i fou jutjat i condemnat a 30 anys de reclusió major al Penal del Puerto de Santa Maria (Cadis). Com que fou elegit diputat per Barcelona es beneficià de l'amnistia atorgada pel govern espanyol i tornà a ocupar la Presidència de la Generalitat. En la sublevació feixista del 1936 tingué una intervenció decisiva per fer-la fracassar. Fidel als seus criteris unitaristes, formà un govern en el que integrà el catalanisme republicà i les organitzacions polítiques i sindicals obreres i revolucionaries. S'exilià a França el 1939 i ja no es reuní més el Consell executiu, però no deixà de preocupar-se per la sort dels exiliats catalans. L'any 1940 formà un Consell Nacional de Catalunya amb caràcter assessor. França estava ocupada pels alemanys, i els agents de la policia política espanyola detingueren Companys a La Baule i Alemanya accedí a extradir-lo a Espanya. A Madrid fou víctima de tortures i fou sotmès a un consell de guerra, no massa regular, i l'afusellaren el 15 d'octubre al Castell de Montjuïc, Barcelona.

Salvador Seguí i Rubinat

El noi del sucre. Tornabous, Urgell, 1886 - Barcelona, 1923 Dirigent obrer. Establert amb la seva família a Barcelona (1888), fou aprenent de pintor. Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre. Aviat es destacà per la seva inquietud política; assistí a mítings obreristes i es veié atret per l'ideari anarquista. Una formació autodidàctica li permeté de superar una escolarització deficient i féu evolucionar la seva ideologia cap a posicions més obertes. El 1904, arran d'un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s'organitzà un aldarull que provocà una mort; detingut, estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència. Impulsà la creació del moviment de la Solidaritat Obrera i l'organització d'un congrés (1908) del qual sortí la Federació Regional Obrera Catalana. Al Congrés Obrer de Barcelona (1910) propugnà la unificació de tots els obrers de la Península Ibèrica, però sabé mantenir-se en una línia d'actuació catalanista, per tal com, segons ell, no tenia raó d'ésser que aquesta fos una posició exclusiva de la Lliga Regionalista, la qual atacà sovint. Partidari d'una aliança entre la CNT i la UGT, aconseguí que convoquessin una vaga general conjunta (1916), que reeixí. Al congrés de Sants (juny-juliol del 1918) fou elegit secretari general de la CNT i acordà l'organització dels sindicats d'indústria o de ram (popularment anomenats sindicats únics), que ell propugnava des de feia temps i que havien d'ésser un mitjà d'enfortiment de la classe obrera que li permetria d'evitar el recurs a la violència, la qual ell condemnava sempre. En produir-se la vaga de La Canadenca, el prestigi de Seguí féu que les autoritats li demanessin la seva intervenció per a fer cessar la vaga, en canvi de promeses de reincorporació als llocs de treball dels obrers acomiadats i l'alliberament dels detinguts. Efectivament, en el míting celebrat a la plaça de les Arenes, de Barcelona, aconseguí de convèncer els obrers allí reunits, malgrat una forta oposició inicial, de la conveniència de tornar victoriosament al treball. Però quan, assolit això, les autoritats no compliren les promeses, la vaga es reprengué (24 de març). Aquestes experiències el convenceren que calia menar la lluita obrera a través d'una madura organització sindical, i que, a més, calia allunyar-se de l'apoliticisme preconitzat pels vells dirigents anarquistes i crear un partit polític obrer d'àmbit català, tasca en la qual fou encoratjat per Francesc Macià i Francesc Layret i que exposà en un discurs a l'Ateneo de Madrid (1919). El seu projecte de crear així un partit socialista català li valgué antipaties en alguns sectors anarquistes, i també en la Federació Patronal. En iniciar-se l'etapa de repressió violenta del governador civil Martínez Anido, fou detingut juntament amb altres dirigents obrers; poc després era assassinat Layret, col·laborador seu en el projecte de creació del partit. Reclòs al presidi de la Mola, a Maó, escriví articles i projectes polítics. En tornar a Barcelona, entrà en contacte amb la CGT portuguesa i preparava un viatge a Portugal quan fou assassinat, juntament amb Francesc Comas, al carrer de la Cadena, de Barcelona

Gegants i Capgrossos del Municipi de Tornabous

Aquí podràs trobar informació dels gegants i caps grossos de Tornabous. (Imatge Colla Gegantera de Tornabous)
Gegants de Tornabous

Responen al nom de Quim i Laia i varen ser construïts els anys 80 per l'Associació de Joves de Tornabous.

Capgrossos de Tornabous

Varen ser construïts els anys 80 / 90 per l'Associació de Joves de Tornabous. Actualment la família de Capsgrossos i bestiari s’ha incrementat. Per més informació al respecte, consulteu el Facebook de la Colla Gegantera de Tornabous. ( imatges dels Capgrossos, de la Colla Gegantera de Tornabous). Facebook: https://es-es.facebook.com/collagegantera.tornabous.

Visites il·lustres al Municipi

A continuació podràs trobar un recull d'algunes de les visites de personatge il·lustres al Municipi de Tornabous.
Neus Català - Presentació del llibre " Les oblidades dels Oblidats"

El dissabte dia 15 de setembre de 2012 va tenir lloc una xerrada amb el testimoni de Neus Català, supervivent dels camps d'extermini nazis, acompanyada per la historiadora, Elisenda Beleguer. LES OBLIDADES DELS OBLIDATS. EL PAPER DE LES DONES EN LA LLUITA CONTRA EL FEIXISME EXILI, RESISTÈNCIA I DEPORTACIÓ “El que jo vaig fer no és res, és només una part del que van fer milers de dones de tot Espanya”. Aquest és el testimoni de la Neus Català, quan ens parla de les Oblidades dels oblidats, és a dir, del paper de moltíssimes dones catalanes i espanyoles, que com ella i molts homes, antifeixistes, jugaren per defensar la llibertat davant el cop d’estat del juliol del 36 contra la República Espanyola, i per combatre el feixisme que va imperar a l’Europa durant bona part del segle XX. Una lluita que les conduiria a moltes d’elles, com també als seus companys homes, a la duresa de la guerra, a la clandestinitat, a patir anys de repressió a les mateixes presons franquistes, a continuar la resistència antifeixista a França i a d’altres països després d’un exili forçós. Fins i tot, a haver de passar per l’horror de la deportació als camps d’extermini nazis, entre molts altres llocs i formes de càstig, sofrint innumerables vexacions i en molts casos els portaven a la mort. La Neus Català reconeguda públicament amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2005 i com a Catalana de l’any 2006 ens vol transmetre amb la seva experiència, el paper que tingueren aquestes dones en la lluita , especialment les que van participar a la Resistència francesa i les deportades als camps nazis. La seva fita és homenatjar a les seves companyes mortes, als maleïts camps de la mort i la de recuperar i preservar la memòria històrica de totes aquestes dones combatents i víctimes del feixisme. Una història de vida, la de la Neus, pagesa del Priorat que pels seus ideals comunistes, de llibertat i justícia social, la van portar a defensar fermament la República militant al PSUC. Va treballar, sobretot, com a infermera a la reraguarda durant la guerra civil espanyola, una situació que la va obligar a fugir a l’exili francès com milers d’altres. Aquests difícils moments, que visqué, la vinculen a la història del nostre poble i a un dels seus personatges nadius més cèlebres, en Lluís Companys. Fou ella mateixa qui curà, ferit d'una bala, un membre de la Guàrdia presidencial del conegut President de la Generalitat Republicana, assassinat pel feixisme. Aquest, en senyal d’agraïment, la convidà en el seu últim àpat en aquells fatídics dies, abans de creuar la frontera cap a l’exili al febrer del 39. Un cop a França, participarà en la lluita a la Resistència francesa amb l’organització d’un maquis fins a ser, finalment, delatada i detinguda per la Gestapo i deportada als camps d’extermini nazis de Ravensbrück i d'Holleischen, d’on sortí en vida, gràcies a la sort, a la capacitat de resistència i organització. Però, sobretot, a la xarxa, cultura, amistat i solidaritat entre les companyes. Alliberada i reincorporada a la vida francesa, continuarà implicada en la lluita clandestina contra el règim franquista. Portarà propaganda del partit comunista des de l’exterior i militant a la Unión de Mujeres Antifascistas Españolas i a la Unió de dones de Catalunya, organitzant activitats relacionades al foment de la pau i en defensa de la infància i els drets humans. Avui en dia, continua militant al Partit dels i les Comunistes de Catalunya i és sòcia-fundadora de la Fundació Pere Ardiaca. Participa com a representant espanyola del Comité Internacional de Ravensbrück en la defensa, conservació i memòria d'aquest camp dissenyat especialment per a dones. Juntament amb altres persones sensibilitzades amb el tema, la Neus ha impulsat el naixement a nivell estatal de l'Associació l’Amical de Ravensbrück, amb la que pretén traspassar el seu compromís i la seva lluita a les noves generacions.

Pasqual Maragall

Visita del senyor Pasqual Maragall al Municipi de Tornabous, el 4 de març de 2013.

Quim Torrà

El president de la Generalitat, Quim Torra, va participar a la commemoració del 78è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys al seu poble natal, el Tarròs. L'acte va tenir lloc al migdia del 15 d'octubre de 2018.

Rutes

A continuació, podeu veure algunes de les rutes que tenim situades a la comarca de l'Urgell.
Ruta del Cister

La Ruta del Cister L'enllaç dels tres monestirs cistercencs a través de la coneguda Ruta del Cister, creada el 1989, ha esdevingut una injecció indiscutible per al turisme de les tres comarques, la Conca de Barberà, l'Alt Camps i l'Urgell. El GR-175, la Ruta del Cistre està integrada dins l'extensa xarxa de senders abalisats d'Europa i és lúnic sender que enllaça els tres monestirs: Vallbona de les Monges, Poblet i Santes Creus, situats a les comarques de l'Urgell, la Conca de Barberà i l'Alt Camps. El recorregut total suma 105 km a peu i 108 km amb BTT. Està totalment senyalizat amb les marques blanca i vermella del GR (sender de gran recorregut), amb pals direccionals ben identificats i altres infraestructures necessàries: passeres, baranes, escales, etc.., perquè la caminada sigi més cómoda i segura. Aquesta ruta és apte per a qualsevol practicant acostumat a fer senderisme ja que no comporta cap més dificcultat que la distancia a recorrer i uns desnivells moderats. Per més información podeu consultar al final d'aquesta página.

Camí de Sant Jaume

Camí de Sant Jaume El Camí de Sant Jaume està declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i primer Gran Itinerari Cultural Europeu pel Consell d'Europa. A la comarca de l'Urgell hi ha 4 variants del Camí. La Ruta 2 passa pel municipi de Tornabous: El vessant nord del Camí de Sant Jaume català que travessa l'Urgell, surt de Tàrrega i passa pel nucli urbà de les poblacions de Tornabous i el Tarròs, fase IV actualment senyalitzades. Itinerari: Des de l'abadía de Montserrat, es continua cap a Tàrrega i es dirigeix cap a Tornabous, el Tarròs, la Fuliola i Boldú, Linyola, per continuar fins a Balaguer, San Juan de la Peña per enllaçar amb el Camí aragonès, a Santa Cilia de Jaca. Associació d'Amics Pelegrins: www.amicsdelsperegrins.orgwordpress Per més informació del camí: www.camisantjaume.com

Camí Ignasià

Emmarcat per les Terres de Lleida a ponent i les planes del Bages a l'orient, el pelegrí recorrerà un camí de paisatges únics on la plana esdevé un interessant mosaic de camps de secà (ametllers, oliveres, cereals...), de camps de regadiu (fruiters i farratges) i d'erms i guarets de caire estèpic, mentre que la bellesa de les planes del Bages amb la serralada de Montserrat posen el contrapunt a un paisatge encisador. El Camí Ignasià és el recorregut que va realitzar el jesuïta St. Ignasi, des de Loiola, al País Basc, fins a la Cova de St. Ignasi, a Manresa. És el mateix camí que el de St. Jaume, però en sentit contrari. Les fletxes són de color taronja. Per la comarca de l'Urgell travessa les poblacions d'Anglesola, Vilagrassa, Verdú, Tarrega i el Talladell. Aquest desviament a Verdú és per visitar la casa santuari de St. Pere Claver, missioner jesuïta destinat a Colòmbia que va realitzar una gran tasca amb els esclaus negres. St. Pere Claver va néixer a Verdú. Per més informació del camí: www.caminoignaciano.org

Fotos antigues del Municipi

Recull d'imatges del municipi.

Document Actions