Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Lluís Companys i Jover

President de la Generalitat de Catalunya. El Tarròs 1882 - Barcelona 1940. Fill d'una família política de grans propietaris pagesos va néixer al Tarròs el 1882 i es traslladà a Barcelona per cursar estudis de Dret. Malgrat que la seva activitat política primerenca optà més pel republicanisme que no pas el catalanisme, es convertí en el dirigent més jove de la Solidaritat Catalana i la Unió Federalista Nacionalista Republicana. Decebut per l'ambigüitat republicana del Partit Reformista, fundà el Partit Republicà Català l'any 1917. En el context de l'agitació social catalana (1917-1919) intentà aconseguir del govern central una legislació que afavorís els interessos de les classes treballadores. L'any 1928 se signà el manifest del Comitè Revolucionari de Catalunya, fet que l'obliga a desaparèixer un temps de la política. No pogué assistir a causa d'una detenció a la Conferència d'Esquerres del 1931 d'on sorgí ERC, Esquerra Republicana de Catalunya, i fou escollit membre del directori del partit en representació del Partit Republicà Català, que aportava al nou partit d'ERC el prestigi de Lluís Companys i els vincles amb l'obrerisme i el sindicalisme. Entre altres càrrecs fou elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1931, també fou nomenat governador civil de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya l'any 1932. En morir el president Francesc Macià, l'any 1933 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya. El 1934 proclamà l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, va fracassar i fou jutjat i condemnat a 30 anys de reclusió major al Penal del Puerto de Santa Maria (Cadis). Com que fou elegit diputat per Barcelona es beneficià de l'amnistia atorgada pel govern espanyol i tornà a ocupar la Presidència de la Generalitat. En la sublevació feixista del 1936 tingué una intervenció decisiva per fer-la fracassar. Fidel als seus criteris unitaristes, formà un govern en el que integrà el catalanisme republicà i les organitzacions polítiques i sindicals obreres i revolucionaries. S'exilià a França el 1939 i ja no es reuní més el Consell executiu, però no deixà de preocupar-se per la sort dels exiliats catalans. L'any 1940 formà un Consell Nacional de Catalunya amb caràcter assessor. França estava ocupada pels alemanys, i els agents de la policia política espanyola detingueren Companys a La Baule i Alemanya accedí a extradir-lo a Espanya. A Madrid fou víctima de tortures i fou sotmès a un consell de guerra, no massa regular, i l'afusellaren el 15 d'octubre al Castell de Montjuïc, Barcelona.

Document Actions