Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Tornabous

Es creu que el nom de Tornabous prové de l'àrab taur an-nawus, que vol dir "prop del sepulcre i vora de la fossa". Encara que per raons fonètiques a l'escut hi ha dos bous que passen amb el jou. Les primeres referències documentals diuen que Tornabous fou un territori repoblat pel cavaller Isart per encàrrec del comte Ermengol IV. El 1139 Ramon Arnau rebé del comte Ermengol IV les quadres de Tornabous i Almenara. Una altra notícia confirma que el 1163 Ramon Barrufell deixà aquest lloc a la seva filla Sanxa. Però la notícia més completa data del 1318 i diu que l'abat Copons de Poblet comprà a Pere Gener el poble de Tornabous. A partir d'aquí, el monestir de Poblet tindrà el terme a les seves mans fins a la desamortització al segle XIX. (Habitants: 662). Dites populars: 1.Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria el senyor de Tornabous. 2.Al Terròs ‘mingen’ arròs.

Ajuntament de Tornabous

També anomenat l'Antinga casa dels Llúries, va ser propietat del monestir de Poblet i després de Roger de Llúria; data del segle XVI i és d'estil renaixentista. Té forma quadrangular, de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha el postal principal caracteritzat per una llinda rectangular amb una motllura que el ressegueix a la part superior; just al centre hi ha l'escut de la vila amb la data de construcció. A la part noble destaquen tres finestres senyorials amb llindes amb motllures. A les golfes hi ha una galeria que recorre la part superior de la façana amb tres arcs de mig punt.

Església parroquial de Santa Maria

L'església data dels segles XII-XIII-XIV, d'estil romànic i popular. De planta basilical de nau única, amb dues capelles laterals i un cor baix amb coberta de quatre arcs de mig punt. La coberta de fusta està dividida en arcs apuntats. L'absis és poligonal, d'aspecte eclèctic a causa de les transformacions i ampliacions que ha patit. L’únic vestigi que queda de la primitiva església és una nau transversal annexa al peu de l'església, com un atri, amb volta de canó d'arcs apuntats, de quatre trams. L'entrada era d'arc de mig punt a la façana de ponent i estava coronada per un campanar d'espadanya. La imatge de la Mare de Déu amb el Nen de l'altar és de fusta policromada i data de 1349.

Parc del Reguer

Un espai amb gran varietat de plantes, i racons per a gaudir de la tranquil·litat que ofereix l’entorn. Es tracta d’un espai ideal per al passeig i per a l’activitat a l’aire lliure de grans i petits. El parc té una superfície de 26.214 metres quadrats. Disposa d’àrea de pícnic amb taules, cadires, barbacoa i parc infantil. Accessibles amb cadira de rodes i disposa d’aparcament gratuït. Adreça: sortida de Tornabous direcció a la població de la Guardia d'Urgell, LV3231 (Tornabous -Agramunt).

Plaça Salvador Seguí

Zona enjardinada situada al cor de la población amb una gran varietat de plantes, i racons per a gaudir de la tranquil·litat que ofereix l’entorn. Es tracta d’un espai ideal per al descansar i gaudir a l’aire lliure. La plaça té una superfície de 602 metres quadrats. Accessible amb cadira de rodes i disposa d’aparcament gratuït. Adreça: Plaça Salvador Seguí, 25331 Tornabous ( darrera edifici Ajuntament, davant la sala polivalent).

Ciutat Ibèrica del Molí de l'Espígol

La ciutat ibèrica del Molí de l'Espígol constitueix un dels vestigis més remarcables de la tribu iber dels ilergets. L'assentament va ser fundat a finals dels segles VI i V aC i va anar creixent fins a esdevenir una gran ciutat. Ubicada sobre una suau elevació de la plana urgellenca, a l'actual municipi de Tornabous, ocupava una gran extensió de terreny, de la qual avui en dia, s'ha excavat, aproximadament, una tercera part del nucli urbà. Les excavacions han posat de relleu l'existència d'una trama urbana complexa i organitzada que es correspondria amb una comunitat que hauria desenvolupat una intensa activitat política, econòmica i social. La ciutat estava envoltada per una potent muralla i disposava d'un sistema urbà organitzat amb carrers empedrats, places, estructures per al control de l'aigua, cases de diferent tipologia i, fins i tot, un barri manufacturer i un camp de sitges. Les investigacions apunten al fet que la ciutat sostenia la seva economia en base a una potent activitat agrícola i ramadera. Aquestes evidències fan pensar que el Molí de l'Espígol va arribar a ser una ciutat de referència de la tribu dels ilergets. La muralla, excavada en més de 40 metres, té uns 2,10 metres de gruix amb paraments exteriors llisos i gairebé 5 metres d'alçada en alguns punts. S'hi han descobert, també, dues torres i fortificacions defensives. De les estructures excavades en destaca un gran edifici amb una façana de 10 metres que podria estar relacionat amb algun tipus d'activitat de culte o de funció política. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2009,en la categoria de zona arqueològica, el jaciment del Molí de l'Espígol és un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels ilergets que va dominar gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC. Com a conseqüència de la II Guerra Púnica la ciutat va ser abandonada entorn l'any 200 aC i tot i que l'any 100 aC hi ha una certa recuperació, és abandonada definitivament a mitjan de segle I aC. Algunes hipòtesis apunten que la ciutat ibèrica del Molí de l'Espígol podria correspondre a la mítica ciutat d'Athanàgia (Atanagrum, en llatí), antiga capital de la tribu dels ilergets i destruïda per Gneu Escipió durant la II Guerra Púnica, segons s'explica en les cròniques de Polibi i Titus Livi. El jaciment del Molí de l'Espígol forma part de la Ruta dels Ibers. Visites concertades. Mòbil de contacte: 674 568 835 ( Josep Tarragona)

Local del Cinema de Tornabous

A Espanya hi ha 43 cinemes de sala única que segueixen funcionant gràcies al romanticisme dels seus propietaris. El Simó Flotats manté oberta la sala de 500 butaques a Tornabous . Adreça: Plaça de la Vila, 25331 Tornabous. Telèfon contacte: 973 570 661 (emissió de pel·lícules tots els diumenges tarda i festius). Edifici adaptat per garantir l'accessibilitat a discapacitats, a persones amb mobilitat reduïda i amb cadira de rodes.

Document Actions