Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Neus Català - Presentació del llibre " Les oblidades dels Oblidats"

El dissabte dia 15 de setembre de 2012 va tenir lloc una xerrada amb el testimoni de Neus Català, supervivent dels camps d'extermini nazis, acompanyada per la historiadora, Elisenda Beleguer. LES OBLIDADES DELS OBLIDATS. EL PAPER DE LES DONES EN LA LLUITA CONTRA EL FEIXISME EXILI, RESISTÈNCIA I DEPORTACIÓ El que jo vaig fer no és res, és només una part del que van fer milers de dones de tot Espanya”. Aquest és el testimoni de la Neus Català, quan ens parla de les Oblidades dels oblidats, és a dir, del paper de moltíssimes dones catalanes i espanyoles, que com ella i molts homes, antifeixistes, jugaren per defensar la llibertat davant el cop d’estat del juliol del 36 contra la República Espanyola, i per combatre el feixisme que va imperar a l’Europa durant bona part del segle XX. Una lluita que les conduiria a moltes d’elles, com també als seus companys homes, a la duresa de la guerra, a la clandestinitat, a patir anys de repressió a les mateixes presons franquistes, a continuar la resistència antifeixista a França i a d’altres països després d’un exili forçós. Fins i tot, a haver de passar per l’horror de la deportació als camps d’extermini nazis, entre molts altres llocs i formes de càstig, sofrint innumerables vexacions i en molts casos els portaven a la mort. La Neus Català reconeguda públicament amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2005 i com a Catalana de l’any 2006 ens vol transmetre amb la seva experiència, el paper que tingueren aquestes dones en la lluita , especialment les que van participar a la Resistència francesa i les deportades als camps nazis. La seva fita és homenatjar a les seves companyes mortes, als maleïts camps de la mort i la de recuperar i preservar la memòria històrica de totes aquestes dones combatents i víctimes del feixisme. Una història de vida, la de la Neus, pagesa del Priorat que pels seus ideals comunistes, de llibertat i justícia social, la van portar a defensar fermament la República militant al PSUC. Va treballar, sobretot, com a infermera a la reraguarda durant la guerra civil espanyola, una situació que la va obligar a fugir a l’exili francès com milers d’altres. Aquests difícils moments, que visqué, la vinculen a la història del nostre poble i a un dels seus personatges nadius més cèlebres, en Lluís Companys. Fou ella mateixa qui curà, ferit d'una bala, un membre de la Guàrdia presidencial del conegut President de la Generalitat Republicana, assassinat pel feixisme. Aquest, en senyal d’agraïment, la convidà en el seu últim àpat en aquells fatídics dies, abans de creuar la frontera cap a l’exili al febrer del 39. Un cop a França, participarà en la lluita a la Resistència francesa amb l’organització d’un maquis fins a ser, finalment, delatada i detinguda per la Gestapo i deportada als camps d’extermini nazis de Ravensbrück i d'Holleischen, d’on sortí en vida, gràcies a la sort, a la capacitat de resistència i organització. Però, sobretot, a la xarxa, cultura, amistat i solidaritat entre les companyes. Alliberada i reincorporada a la vida francesa, continuarà implicada en la lluita clandestina contra el règim franquista. Portarà propaganda del partit comunista des de l’exterior i militant a la Unión de Mujeres Antifascistas Españolas i a la Unió de dones de Catalunya, organitzant activitats relacionades al foment de la pau i en defensa de la infància i els drets humans. Avui en dia, continua militant al Partit dels i les Comunistes de Catalunya i és sòcia-fundadora de la Fundació Pere Ardiaca. Participa com a representant espanyola del Comité Internacional de Ravensbrück en la defensa, conservació i memòria d'aquest camp dissenyat especialment per a dones. Juntament amb altres persones sensibilitzades amb el tema, la Neus ha impulsat el naixement a nivell estatal de l'Associació l’Amical de Ravensbrück, amb la que pretén traspassar el seu compromís i la seva lluita a les noves generacions.